L’ordenació de l’edifici queda conformada per un volum de geometria irregular que limita per la seva façana oest amb un espai verd i a l’est amb el carrer Escolapi Càncer. El projecte vol reconèixer aquesta situació i posar-la en valor per tal de relacionar-se amb el seu entorn proper i fer ciutat.
Partint de la volumetria inicial que es genera a l’aixecar el perímetre màxim de la parcel·la s’obté un sostre que supera el màxim admès pel planejament. Per gestionar aquest “excedent” es decideix trobar la mínima profunditat de l’edifici per tal de poder aconseguir habitatges passants, 13,50 m amb façanes a est i oest.
Una segona estratègia ens porta a la configuració de la planta baixa. Al nord, la parcel·la limita amb una pas per vianants que dona accés a l’estació de Metro Torre Baró / Vallbona. Per eixamplar-lo i subratllar la seva presència el projecte modifica la seva geometria formant un porxo.
L’edifici, de 46 habitatges, es resol amb 3 nuclis d’escala, amb tots el habitatges amb ventilació creuada. Un nucli d’escala serveix a 2 habitatges per replà i dos nuclis d’escala situats als extrems serveixen a 3 habitatges per replà. La distribució dels habitatges en planta (4 passants i dos a cada extrem de l’edifici, fent cantonada) permet donar al volum edificatori un inici i un final, girant les seves façanes sobre elles mateixes evitant la imatge de testers.
S’estableix una retícula de 4 crugies que origina una bateria de peces regulars que s’estén per tota la planta. L’aparició d’aquesta 4a crugia permet introduir la galeria que actua de “descompressió” per les diferents funcions de l’habitatge i de captador climàtic, fet que pot arribar a reduir la demanda energètica en un 39%. Establir aquesta retícula regular també té com a motivació desjerarquitzar les peces i permetre un ús més versàtil de les mateixes sense condicionar la seva funcionalitat. A la façana oest, relacionada amb les sales d’estar, apareix un balcó de 1,50 m de profunditat que actua de filtre amb l’espai verd existent. La composició de la façana emergeix de la mateixa retícula regular de la planta, aconseguint un ritme regular i controlat.
La retícula de partida permet plantejar una estructura racional i ordenada de pilars de formigó armat amb llums entre pilars controlades i forjats bidireccionals. Tot i això, creiem important destacar que el propi dibuix de la planta sembla suggerir l’oportunitat d’estudiar una solució d’estructura més innovadora, com seria per exemple amb taulers contral·laminats de fusta tipus “KLH”, que permetrien reduir de manera important la petjada ecològica de l’edifici i el temps d’execució.
