El creuament on finalitzen l’Avinguda del Marquès de l’Argentera i el passeig de Picasso és l’enclavament on es situarà la nova Biblioteca Pública de l’Estat, quedant encaixada entre l’estació de França i el parc de la Ciutadella. Es aquest emplaçament sensible on diversos àmbits urbans es troben entre sí i amb la gran infraestructura que suposa l’estació.
Els carrers d’aquesta àrea exhibeixen certa monumentalitat tant en les seves dimensions com en la homogeneïtat i ritme de les seves façanes. Es conformen així potents fronts urbans en els quals s’integren les façanes de l’estació de França. També el verd està present com un teló de fons en el parc de la Ciutadella i en un futur ocuparà l’actual platja de vies. El Pla Director de la Ciutadella planteja un corredor verd des de l’Arc de Triomf fins el mar que concentri diferents equipaments institucionals i culturals i en el que s’inscriu la futura biblioteca. Les dues grans marquesines metàl·liques de l’estació constitueixen una singular presència arquitectònica en el lloc, que contrasta amb el caràcter molt urbà de la resta de l’arquitectura de la pròpia estació.
Es busca articular la trobada entre uns fronts urbans molt definits, el verd del parc i la potent presència de les marquesines de l’estació, deixant que cadascun d’aquests elements mantingui el seu caràcter. L’edifici es divideix en dos llargs prismes. El primer dialoga amb els fronts urbans propers i mostra el tester a l’avinguda Marquès de l’Argentera. El segon desapareix, enterrat, front a les marquesines de l’estació, de manera que no competeixi amb elles i permetent una continuïtat visual des del parc. El prisma visible de la biblioteca continua la volumetria de l’estació convertint la U en una S, la qual rodejarà dos àmbits d’espai públic: les actuals andanes, sota les marquesines, que es convertiran en una continuació coberta del parc de la Ciutadella, i una plaça llarga que donarà accés a la pròpia biblioteca. Les façanes del cos visible assumiran el caràcter homogeni de les façanes properes, per respectar el caràcter de front urbà d’aquestes. Es busca la mimesis en dos conceptes: alçada i ritmes compositius.
El nou equipament desenvoluparà la funció de biblioteca central de tota l’àrea metropolitana de Barcelona i per tant, els seus requeriments són superlatius, tant en relació a la complexitat del programa com a les dimensions dels espais i fins i tot, a la necessitat de representativitat, de visibilitat urbana. La proposta reconeix la gran escala de la biblioteca proposant un accés i unes circulacions internes representatives. L’àmbit és molt allargat i relativament estret i obliga a pensar en una disposició longitudinal del programa. La proposta organitza les circulacions verticals internes de manera lineal com una franja lateral. La gran quantitat d’usuaris diaris potencials de la biblioteca i la complexitat del programa fan de la zona d’acollida y promoció un espai central que articula tots els fluxos interns de la biblioteca. Aquest espai conforma una transició cap a l’exterior en pendent dotant l’edifici de representativitat y l’ingrés en ell de ritualitat.
