Aquest habitatge es desenvolupa en una urbanització situada en el massís rocós del Garraf, en la costa del Mediterrani català. En una parcel·la de fort pendent i marcada per una estricta normativa d’alçades, l’objectiu perseguit és el d’introduir les espectaculars vistes en l’interior de l’habitatge.

La casa es configura com una nítida combinació de volums oberts al mar disposats en voladiu, contraris a la pendent natural del terreny. Revestida de blanc, l’habitatge es perfila amb una geometria elemental, amb un recurs expressiu el qual es basa en la contundència dels forats que marquen dues de les seves façanes. Dels tres cossos amb coberta plana, el més gran ocupa el nivell intermedi. Es tracta d’un gran prisma regular i compacte que alberga el vestíbul, la sala d’estar-menjador i la cuina, orientats a l’espectacular paisatge, a més d’una habitació per a convidats, en la part posterior de la parcel·la, que s’obre mitjançant una vidriera cap a les bones vistes de l’oest.
A partir d’aquest nivell una escala connecta amb la planta superior, on se situa, a mode d’excepcional de mirador, un petit estudi.

A la planta inferior s’ubiquen tres dormitoris més, dos banys i un ampli porxo. En la façana del carrer, orientada al nord, la rotunditat volumètrica queda suavitzada: només es mostra el cos opac, lleu i discret de l’estudi, precedit pel muret que acompanya el recorregut de la rampa cap a la porta. És al nivell intermedi on el projecte ha respòs de manera més intensa als desitjos dels propietaris, l’objectiu dels quals era gaudir d’una “casa-mirador”. I és que, a la visió del mar i dels pinars que ofereixen els finestrals correguts de les façanes sud i oest, se li suma el gaudir d’una natura més controlada i íntima, proporcionada per un pati que separa la cuina de l’estar-menjador. Amb tres dels seus fronts vidriats, aquest àmbit no només no interromp la connexió visual d’ambdues estàncies, sinó que incorpora una nova referència de l’exterior, fent que l’interior de la casa s’apropiï encara més de la natura.