El projecte parteix de prendre en consideració els tres elements significatius del lloc: una situació privilegiada i elevada respecte la ciutat, una topografia accidentada formada per tres nivells diferenciats i dos accessos (el rodat i el de vianants) situats en els extrems superior i inferior del solar.

El museu s’integra en el turó de Gardeny amb un edifici lineal que s’adapta a la topografia existent girant sobre ell mateix. Es crea així una relació directe entre els espais interiors i els espais exteriors.

La diferència de cota més gran que es produeix dins de l’emplaçament, i que coincideix amb els seus extrems, s’aprofita per ubicar els dos accessos i traçar un únic camí que va des de la part més alta a la més baixa, interactuant amb l’edifici. La posició estratègica de l’edifici i el seu recorregut extern, obert al barri, permeten una relació directa del conjunt amb l’entorn.

El programa es desenvolupa a través d’un únic recorregut que genera l’edifici. Aquest, s’inicia i es finalitza en la planta d’accés, on es situen les parts més públiques del programa del museu, com és la recepció, botiga, bar, serveis… La planta inferior acull les sales d’exposicions i l’auditori i la planta superior correspon a la part d’administració i a la fundació Joan Oró, finalitzant amb l’observatori situat a la coberta. El recorregut està format per rampes, convertint-lo accessible en la seva totalitat, i resol la visita al museu amb un únic itinerari, amb la possibilitat de tria dels accessos a les diferents exposicions, permetent-ne un ús selectiu i donant la possibilitat d’abandonar-lo sense haver de finalitzar-lo.

L’adaptació de l’edifici amb la topografia i nivells existents fa que es minimitzin els impactes en el terreny durant el procés de construcció i un cop finalitzada l’obra s’aconsegueix un mínim de moviment de terres, un mínim de murs de contenció i un màxim de superfície exterior permeable.